Ana Barrera, candidata de la JSC a la FEMP

La nostra companya i regidora de joventut i dona de l’Ajuntament de Mataró, Ana Barrera, ha estat proposada com a candidata de la Joventut Socialista de Catalunya (a través de la Juventudes Socialistas de España (JSE)) a la comissió d’igualtat de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP). Les comissions de treball de la FEMP estan formades per diferents regidors i regidores d’arreu de l’Estat Espanyol. Ara que ha estat triada la nova direcció de la Federació, és l’hora de formar les comissions de treball. Aquest any els regidors joves poden formar part de totes les comissions de la FEMP gràcies a l’acord arribat entre la JSE i el PSOE.

A l’Ana Barrera l’acompanyaran altres companys de la nostra organització. L’Oriol Yuguero, regidor de joventut de Lleida, per a la comissió de Benestar Social; l’Elisabet Pérez, regidora de joventut i salut pública a Sitges, per a la comissió d’integració i cohesió social; Raúl Moreno, tinent d’alcalde de via pública de Santa Coloma de Gramenet, per a la comissió d’urbanisme i habitatge; i finalment, Martina Garcia, regidora de formació a Reus, per la comissió de desenvolupament econòmic i treball.

Un nou impuls pel socialisme català

Sota aquest títol: "Un nou impuls pel socialisme català", el proper dijous 31 de Gener de 2008 a les 19h, el company del PSC Miquel Iceta ens parlarà del camí que ha de seguir el socialisme català. Miquel Iceta és actualment Viceprimer secretari i portaveu del Partit dels Socialistes de Catalunya.

L’acte es celebrarà al Centre Cívic de Premià de Mar (C/ Esperança, 9). Organitza la JSC Maresme i el PSC Premià de Mar.

Us hi esperem!

Gallardón: Soy leyenda

En aquests dies trobem a la cartellera dels cinemes la pel·lícula "Soy leyenda", protagonitzada per Will Smith, en la que es relata l'història de l'últim supervivent de la humanitat després de que aquesta hagi estat víctima d'un virus que transforma a les persones en una mena de vampirs que s'han dedicat a acabar amb la resta d'éssers humans. Will Smith és aquest supervivent, que lluita per mantenir-se viu en un món desolat en el que ell "és llegenda", l'últim vestigi d'una humanitat que ha desaparegut per sempre per deixar pas a una època obscura i sinistra.

No sé a vostés, però a mi aquest film basat en un relat clàssic de Richard Matheson (molt més recomanable el relat que no pas la pel·lícula), em recorda als esdeveniments que hem estat veient aquests dies al voltant del Partit Popular i de la figura de Ruiz Gallardón.

Després de la decissió gens salomónica de Rajoy de no incloure a Gallardón en les llistes electorals i d'haver optat per que Manuel Pizarro sigui el seu gran fitxatge per formar part d'aquestes, a mi se'm clarifiquen algunes qüestions.

En primer lloc, que deixant fora Gallardón, el Partit Popular s'allunya del centre i s'instal·la de forma clara en la dreta més rància, sense màscares. S'instal·la en la dreta que representen Aznar, Acebes, Zaplana i Esperanza Aguirre. D'aquesta manera, Rajoy ha optat per tenir contents als sectors més conservadors del seu partit, oblidant-se de que en unes eleccions voten els ciutadans i no només els militants del PP. Recordem que Gallardón ha guanyat quatre eleccions amb majoria absoluta de forma consecutiva i que es l'alcalde més votat de l'història de Madrid, encara que a alguns això ens pesi. Per tant, de cara a les urnes, Gallardón és una figura més que contrastada.

Segon, que amb el fitxatge de Pizarro, el Partit Popular torna a fer gala d'un anticatalanisme clar i sense fissures. Pizarro és aquell personatge que es va oposar visceralment a la compra d'Endesa per part d' una companyia catalana, Gas Natural, però que en canvi veia amb bons ulls l'adquisició d'Endesa per part d'una companyia estrangera, l'alemana Enel. També s'ha de recordar la seva gestió de la crisi dels apagons a Barcelona. Si aquest senyor arribés a formar part del govern i a ocupar el càrrec de Ministre d'Economia, tal com sembla que vol Rajoy, ja ens podríem anar oblidant de que es compleixi el finançament pactat a l'Estatut.

I tercer, amb aquesta decissió em queda clar qui mana al Partit Popular. Perquè allunyant-se del centre i cultivant l'anticatalanime, Rajoy està avui una mica més lluny de la victòria que ahir i els que realment l'han portat a aquesta situació, els Acebes, Aguirre i Zaplana, reafirmen la seva autoritat a la cúpula del PP i es situen en situació de clar avantatge per substituïr a Rajoy. De retruc, així també es carreguen a Gallardón, que a dins del PP representa una opció que ells s'han encarregat de lapidar.

Per tant, Gallardón és un home sol en un partit que el repudia. Deu ser l'últim supervivent del centre-dreta en un PP més de dreta que mai. Gallardón, com Will Smith en la pel·lícula que comentàvem al principi, "és llegenda", un vestigi d'un tipus de persones que ja no tenen cabuda al Partit Popular.

Davant d'aquest panorama i d'aquesta dreta, jo ho tinc molt clar. El que cal és enviar a al PP a l'oposició durant quatre anys més. Cal comptar amb Zapatero i amb Carme Chacón per fer-ho possible i per poder continuar avançant en el desenvolupament de les pol·lítiques socials que tanta falta ens fan als ciutadans i ciutadanes d'aquest país. Perquè si volem podem aconseguir que a partir del 9 de Març, Mariano Rajoy igual que Gallardón, també "sigui llegenda".

Javier Naya

Primer Secretari de la JSC Mataró

Imatge de http://www.portal-cifi.com/images/noticias/Soy_Leyenda.jpg

Per un 80%

Us presentem l'iniciativa d'un blog d'esquerres que vol mobilitzar a la gent per aconseguir que a les eleccions del 9 de Març hi hagi una participació del 80%. Una participació que serveixi per demostrar que la gent jove creiem en la democràcia, en la igualtat i en la implicació de tots els ciutadans per crear un país i un món cada dia millors.

Si aconseguim aquest objectiu, donaríem un gran exemple a la resta d'Europa de que la societat s'ha aixecat per fer valer la seva veu i ho fa utilitzant un mitjà importantíssim: unes eleccions democràtiques.

Per aquest motiu, des de la JSC Mataró volem mostrar el nostre suport a aquesta iniciativa. Però sobretot, us volem animar a anar a votar en les eleccions del 9 de Març. Les eleccions suposen l'oportunitat que tenim de dir qui volem que transformi el món que ens envolta. Fem valer la nostra veu, fem valer la nostra llibertat.

Releyendo a Xavier Soto

Siempre he defendido que en el ámbito de la política y en cualquier ámbito en general, pueden aprenderse muchas cosas de prácticamente todo el mundo. Cada persona es una lección en sí misma y cuándo estas lecciones consiguen dejar marca de forma repetida en nuestro modo de pensar y de ver las cosas, nos formamos nuestros referentes.

Es inevitable que aquellos que creemos en la política como una vía de transformación de la sociedad para mejorarla y hacerla más justa (que nos gusta la política), busquemos referentes políticos que con el trasfondo de sus ideas y la defensa de sus valores, nos conquisten a través de sus intervenciones, con sus palabras, sus acciones y sus formas de hacer política.

A estos refentes acudimos de vez en cuándo en busca de respuestas, aunque a veces éstas respuestas añadan nuevas preguntas que nos invitan a pensar, a reflexionar...

Ayer pasé un rato releyendo viejos artículos y entrevistas a Xavier Soto, histórico militante de la JSC, que fue Primer Secretario de la organización durante muchos años y que falleció a los 33 años, en enero de 1995. Las palabras de Xavier Soto y sus forma de enfocar la realidad, pese a los años transcurridos, se mantienen frescas y creo que aún hoy sirven de faro ante muchas de las situaciones con las que nos encontramos hoy en política. Y en políticas de juventud, todavía más.

Porque cuándo uno lee una entrevista suya de diciembre de 1981 y se encuentra con que en la cabecera de la misma aparece la frase "Ir a aquello que preocupa al joven", se da cuenta de lo vigente que está hoy en día ése planteamiento. Cuándo alguien se pregunte por el motivo que empuja a muchos jóvenes a no interesarse por la política, debería empezar preguntándose si la política o en general lo que trasciende de ella, tiene que ver con dar soluciones a aquello que preocupa al joven.

Siendo realistas, por desgracia, la sensación general no es ésa y en demasiadas ocasiones los debates políticos se centran en temas que, pese a su importancia, no tienen que ver con lo que preocupa a los jóvenes. Nos acabamos instalando en un planteamiento en el que parece que la política no sirva para nada.

Sin embargo, la política sirve para algo. Porque todas las libertades de nuestra sociedad y todos los avances sociales del estado del bienestar de los que disfrutamos hoy por hoy, se han conseguido a través de la política. Eso incluye el sistema de becas, las medidas contra la precariedad laboral, las ayudas al alquiler, los matrimonios entre personas del mismo sexo, la mejora del transporte público, la lucha contra el SIDA, la construcción de viviendas de protección oficial... y todo eso es política. Política de la que preocupa a los jóvenes. Ahí está la clave en la que hay que centrarse para dar en la diana del problema.

Y, cómo diría Xavier Soto, "los jóvenes somos gente que pedimos poco porque sabemos que vivimos un momento difícil, pero nos entregamos cuándo alguien hace algo por nosotros", y yo creo que tiene razón.

Javier Naya

Primer Secretari de la JSC Mataró

Imagen de http://www.iceta.org/biojsc.htm