dijous, 28 de febrer del 2008
dilluns, 18 de febrer del 2008
dimecres, 13 de febrer del 2008
Els joves del Maresme són els més ben preparats de Catalunya
Fa uns dies (7 de febrer de 2008) podiem llegir una notícia a la poblicació del CapGros digital on s'explica que els joves del Maresme són els que estan millor preparats de tot Catalunya. Tot i així s'han de conformar amb feines precàries, segons l'"Informe estadístic 1996-2006 de les realitats juvenils del Maresme", elaborat per l'Observatori de la Joventut del Maresme. L'estudi destaca que els joves d'entre 12 i 29 anys de la comarca es considera de les més ben preparades respecte a estudis i formació. En concret, les noies són les que obtenen un nivell superior universitari respecte als nois.
En els darrers deu anys el col·lectiu de joves ha crescut en 92.493 persones (un 23% més). Alguns punt de creixemnt que cal destacar són Sant Cebrià de Vallalta -un 44% de la població és jove-, i un 36% a Santa Susanna, mentre que els pobles en que ha disminuit aquesta población són Vilassar de Dalt, amb un 17% menys respecte a fa deu anys, i Premià de Mar, amb un 15% menys.
Els joves del Maresme han endarrerit l'edat d'emancipació, de tenir el primer fill i de constituir un nucli familiar, cosa que s'explica perquè el període d'estudis s'allarga més que abans i això comporta més temps a l'hora de trobar feina i poder independitzar-se.
Finalment, l'estudi també incideix en les desigualtats socials en funció de la procedència del jove que, segons que es descriu, si una persona neix en una família que pertany a grups socials de categories baixes, té moltes possibilitats de mantenir-se en aquest estatus al llarg de la vida i poques possibilitats d'ascendir.
Notícia extreta de:
http://www.capgros.com/noticies/detall.asp?id_noticia_portal=16754&sec=6
En els darrers deu anys el col·lectiu de joves ha crescut en 92.493 persones (un 23% més). Alguns punt de creixemnt que cal destacar són Sant Cebrià de Vallalta -un 44% de la població és jove-, i un 36% a Santa Susanna, mentre que els pobles en que ha disminuit aquesta población són Vilassar de Dalt, amb un 17% menys respecte a fa deu anys, i Premià de Mar, amb un 15% menys.
Els joves del Maresme han endarrerit l'edat d'emancipació, de tenir el primer fill i de constituir un nucli familiar, cosa que s'explica perquè el període d'estudis s'allarga més que abans i això comporta més temps a l'hora de trobar feina i poder independitzar-se.
Finalment, l'estudi també incideix en les desigualtats socials en funció de la procedència del jove que, segons que es descriu, si una persona neix en una família que pertany a grups socials de categories baixes, té moltes possibilitats de mantenir-se en aquest estatus al llarg de la vida i poques possibilitats d'ascendir.
Notícia extreta de:
http://www.capgros.com/noticies/detall.asp?id_noticia_portal=16754&sec=6
dissabte, 9 de febrer del 2008
CIÈNCIA, la gran assignatura pendent
No us heu preguntat mai perquè cada vegada hi ha menys joves que es decanten per cursar estudis relacionats amb les ciències experimentals o de la salut? És que potser el motiu rau en el fet que no aconseguim transmetre a aquest jovent l’interés necessari per les ciències? O més aviat hem de buscar la resposta al fenomen en el fet que hi ha una distància evident entre la societat actual i la ciència com a tal?
Bé, jo com a possibles causes d’aquest fenomen n’he trobat tres – tot i que crec que totes giren al voltant de la mateixa idea bàsica -. En primer lloc tenim el sistema educatiu actual on es permet que nois i noies amb només 16 anys decideixin començar un batxillerat de lletres, deixant de fer qualsevol assignatura relacionada amb les ciències (matemàtiques, biologia, física, química, electrotècnia, etc.). Això, que als de ciències no els passa (ells continuen cursant assignatures de lletres, com són literatura, història o filosofia) i, que a priori, sembla una discriminació pels de ciències degut que fan assignatures “que no els servirien” ja que no són de la seva modalitat. És realment un “problema” per aquells que opten per les lletres, aquests joves, ja no faran més ciències, així queden exclosos en un futur de qualsevol opció relacionada amb la ciència. Ja no s’hi podran reenganxar, no entendran el llenguatge ni tampoc la base matemàtica o física del que s’explica.
Com a segona causa trobaríem que tradicionalment no s’ha invertit en investigació i recerca des de l’administració pública, però és que a més amb els 8 anys de govern del Partit Popular s’ha anat enrere. Si a Espanya ja s’invertia poc, el PP no va donar ajudes, no va promoure beques per als investigadors, no va donar cap mena de suport a les empreses; sinó que encara hi va estar posant traves: no va permetre la investigació amb cèl•lules mare, no va desbloquejar la situació dels estudiants de doctorat i post-doctorat, va permetre la fuga de cervells, etc. I és que tot això, el fet que des de les institucions no es cregui realment en la recerca i en la ciència, fa que la investigació quedi desprestigiada socialment. Per una família no és rentable que el seu fill o filla es dediqui a la ciència, és un sacrifici massa costós i que se li digui a un jove amb certes aspiracions cap a la ciència que així no es guanyarà bé la vida o que haurà de marxar d’Espanya. Per tant, les famílies tampoc ho aconsellen als seus fills/filles. Dedicar-se a la ciència és viure permanentment en la incertesa laboral i professional del teu futur, no saps què passarà amb tu quan s’acabi la teva beca o el teu projecte.
Tercera i darrera causa que hi veig, tornant a agafar el fil del principi de l’article. És una causa que podria ser conseqüència de les dues anteriors. El que ja he dit en els paràgrafs anteriors es podria resumir en un “problema” estructural, tenim una societat que no ha tingut una educació científica (als 16 anys la majoria ja no ha tornat a tocar la ciència per res) i, després desprecien la ciència degut al seu propi desconeixement.
I ara, és clar, toca parlar de solucions; toca veure com podríem intentar solucionar aquest decalaix. Per començar, tots els alumnes de batxillerat haurien de cursar com a assignatures troncals algunes matèries de ciències; com són les matemàtiques, la física o la biologia. D’aquesta manera no perdrien el contacte amb les ciències tant aviat, a més de poder-se recol•locar fàcilment si a l’acabar el batxillerat així ho prefereixen. Però això, no pot no anar acompanyat de polítiques de recerca i desenvolupament científiques des dels poders públics a tots els nivells (ajuntaments, diputacions, generalitat, estatal, etc.). S’han d’impulsar beques, premis a diversos nivells (treballs de recerca de batxillerat, ESO, universitats, etc.), incentius a les empreses, entre d’altres. Per últim, jo proposo fer difusió de la ciència als mitjans de comunicació d’una forma amena.
Carmen Aguilar Gurrieri
Secretària d'Acció Polística JSC Mataró
Bé, jo com a possibles causes d’aquest fenomen n’he trobat tres – tot i que crec que totes giren al voltant de la mateixa idea bàsica -. En primer lloc tenim el sistema educatiu actual on es permet que nois i noies amb només 16 anys decideixin començar un batxillerat de lletres, deixant de fer qualsevol assignatura relacionada amb les ciències (matemàtiques, biologia, física, química, electrotècnia, etc.). Això, que als de ciències no els passa (ells continuen cursant assignatures de lletres, com són literatura, història o filosofia) i, que a priori, sembla una discriminació pels de ciències degut que fan assignatures “que no els servirien” ja que no són de la seva modalitat. És realment un “problema” per aquells que opten per les lletres, aquests joves, ja no faran més ciències, així queden exclosos en un futur de qualsevol opció relacionada amb la ciència. Ja no s’hi podran reenganxar, no entendran el llenguatge ni tampoc la base matemàtica o física del que s’explica.
Com a segona causa trobaríem que tradicionalment no s’ha invertit en investigació i recerca des de l’administració pública, però és que a més amb els 8 anys de govern del Partit Popular s’ha anat enrere. Si a Espanya ja s’invertia poc, el PP no va donar ajudes, no va promoure beques per als investigadors, no va donar cap mena de suport a les empreses; sinó que encara hi va estar posant traves: no va permetre la investigació amb cèl•lules mare, no va desbloquejar la situació dels estudiants de doctorat i post-doctorat, va permetre la fuga de cervells, etc. I és que tot això, el fet que des de les institucions no es cregui realment en la recerca i en la ciència, fa que la investigació quedi desprestigiada socialment. Per una família no és rentable que el seu fill o filla es dediqui a la ciència, és un sacrifici massa costós i que se li digui a un jove amb certes aspiracions cap a la ciència que així no es guanyarà bé la vida o que haurà de marxar d’Espanya. Per tant, les famílies tampoc ho aconsellen als seus fills/filles. Dedicar-se a la ciència és viure permanentment en la incertesa laboral i professional del teu futur, no saps què passarà amb tu quan s’acabi la teva beca o el teu projecte.
Tercera i darrera causa que hi veig, tornant a agafar el fil del principi de l’article. És una causa que podria ser conseqüència de les dues anteriors. El que ja he dit en els paràgrafs anteriors es podria resumir en un “problema” estructural, tenim una societat que no ha tingut una educació científica (als 16 anys la majoria ja no ha tornat a tocar la ciència per res) i, després desprecien la ciència degut al seu propi desconeixement.
I ara, és clar, toca parlar de solucions; toca veure com podríem intentar solucionar aquest decalaix. Per començar, tots els alumnes de batxillerat haurien de cursar com a assignatures troncals algunes matèries de ciències; com són les matemàtiques, la física o la biologia. D’aquesta manera no perdrien el contacte amb les ciències tant aviat, a més de poder-se recol•locar fàcilment si a l’acabar el batxillerat així ho prefereixen. Però això, no pot no anar acompanyat de polítiques de recerca i desenvolupament científiques des dels poders públics a tots els nivells (ajuntaments, diputacions, generalitat, estatal, etc.). S’han d’impulsar beques, premis a diversos nivells (treballs de recerca de batxillerat, ESO, universitats, etc.), incentius a les empreses, entre d’altres. Per últim, jo proposo fer difusió de la ciència als mitjans de comunicació d’una forma amena.
Carmen Aguilar Gurrieri
Secretària d'Acció Polística JSC Mataró
dimarts, 5 de febrer del 2008
Con Zapatero, vuelve a creer en la política
Enviado por:
Rosa Herrero. Secretaria de Organitzación JSC Mataró
Rosa Herrero. Secretaria de Organitzación JSC Mataró
dissabte, 2 de febrer del 2008
Miquel Iceta reflexiona a Premià de Mar sobre el futur del socialisme català
Com ja vam anunciar, el viceprimer secretari del PSC, Miquel Iceta, va realitzar el passat dijous dia 30 de gener de 2008 un acte a Premià de Mar on va reflexionar sobre el futur del socialisme català. Durant aquest acte va reafirmar la disponibilitat del PSC per liderar un projecte de valors al servei de la societat que combini la llibertat de l’individu amb el bé col·lectiu.Miquel Iceta va parlar sobre la reflexió que el PSC està impulsant de cara al proper Congrés del Partit, ja que segons ha dit: “cal mantenir viva la reflexió i l’autocrítica, per tal de poder continuar oferint a la societat un projecte de futur atractiu i dinàmic, que tingui cura tant de l’individu com del bé col·lectiu”.
El portaveu del PSC també ha insistit en la necessitat de canviar certs hàbits per tal de satisfer les noves demandes de la societat. Així ha remarcat que “cal parlar més de política amb la ciutadania”, ja que segons ha dit, “avui hi ha una demanda creixent d’explicació i de partits polítics dinàmics capaços de donar resposta a aquesta demanda, entenent i reflexionant sobre els canvis vertiginosos del món que ens envolta”.
Finalment, Miquel Iceta en un to més crític ha recordat que “el canvi i la transformació són dos valors fonamentals del socialisme”, i per tant, “cal lluitar perquè la societat no ens vegi massa instal·lats i percebi en dinamisme la continua evolució del projecte socialista”.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)