No us heu preguntat mai perquè cada vegada hi ha menys joves que es decanten per cursar estudis relacionats amb les ciències experimentals o de la salut? És que potser el motiu rau en el fet que no aconseguim transmetre a aquest jovent l’interés necessari per les ciències? O més aviat hem de buscar la resposta al fenomen en el fet que hi ha una distància evident entre la societat actual i la ciència com a tal?
Bé, jo com a possibles causes d’aquest fenomen n’he trobat tres – tot i que crec que totes giren al voltant de la mateixa idea bàsica -. En primer lloc tenim el sistema educatiu actual on es permet que nois i noies amb només 16 anys decideixin començar un batxillerat de lletres, deixant de fer qualsevol assignatura relacionada amb les ciències (matemàtiques, biologia, física, química, electrotècnia, etc.). Això, que als de ciències no els passa (ells continuen cursant assignatures de lletres, com són literatura, història o filosofia) i, que a priori, sembla una discriminació pels de ciències degut que fan assignatures “que no els servirien” ja que no són de la seva modalitat. És realment un “problema” per aquells que opten per les lletres, aquests joves, ja no faran més ciències, així queden exclosos en un futur de qualsevol opció relacionada amb la ciència. Ja no s’hi podran reenganxar, no entendran el llenguatge ni tampoc la base matemàtica o física del que s’explica.
Com a segona causa trobaríem que tradicionalment no s’ha invertit en investigació i recerca des de l’administració pública, però és que a més amb els 8 anys de govern del Partit Popular s’ha anat enrere. Si a Espanya ja s’invertia poc, el PP no va donar ajudes, no va promoure beques per als investigadors, no va donar cap mena de suport a les empreses; sinó que encara hi va estar posant traves: no va permetre la investigació amb cèl•lules mare, no va desbloquejar la situació dels estudiants de doctorat i post-doctorat, va permetre la fuga de cervells, etc. I és que tot això, el fet que des de les institucions no es cregui realment en la recerca i en la ciència, fa que la investigació quedi desprestigiada socialment. Per una família no és rentable que el seu fill o filla es dediqui a la ciència, és un sacrifici massa costós i que se li digui a un jove amb certes aspiracions cap a la ciència que així no es guanyarà bé la vida o que haurà de marxar d’Espanya. Per tant, les famílies tampoc ho aconsellen als seus fills/filles. Dedicar-se a la ciència és viure permanentment en la incertesa laboral i professional del teu futur, no saps què passarà amb tu quan s’acabi la teva beca o el teu projecte.
Tercera i darrera causa que hi veig, tornant a agafar el fil del principi de l’article. És una causa que podria ser conseqüència de les dues anteriors. El que ja he dit en els paràgrafs anteriors es podria resumir en un “problema” estructural, tenim una societat que no ha tingut una educació científica (als 16 anys la majoria ja no ha tornat a tocar la ciència per res) i, després desprecien la ciència degut al seu propi desconeixement.
I ara, és clar, toca parlar de solucions; toca veure com podríem intentar solucionar aquest decalaix. Per començar, tots els alumnes de batxillerat haurien de cursar com a assignatures troncals algunes matèries de ciències; com són les matemàtiques, la física o la biologia. D’aquesta manera no perdrien el contacte amb les ciències tant aviat, a més de poder-se recol•locar fàcilment si a l’acabar el batxillerat així ho prefereixen. Però això, no pot no anar acompanyat de polítiques de recerca i desenvolupament científiques des dels poders públics a tots els nivells (ajuntaments, diputacions, generalitat, estatal, etc.). S’han d’impulsar beques, premis a diversos nivells (treballs de recerca de batxillerat, ESO, universitats, etc.), incentius a les empreses, entre d’altres. Per últim, jo proposo fer difusió de la ciència als mitjans de comunicació d’una forma amena.
Carmen Aguilar Gurrieri
Secretària d'Acció Polística JSC Mataró
Bé, jo com a possibles causes d’aquest fenomen n’he trobat tres – tot i que crec que totes giren al voltant de la mateixa idea bàsica -. En primer lloc tenim el sistema educatiu actual on es permet que nois i noies amb només 16 anys decideixin començar un batxillerat de lletres, deixant de fer qualsevol assignatura relacionada amb les ciències (matemàtiques, biologia, física, química, electrotècnia, etc.). Això, que als de ciències no els passa (ells continuen cursant assignatures de lletres, com són literatura, història o filosofia) i, que a priori, sembla una discriminació pels de ciències degut que fan assignatures “que no els servirien” ja que no són de la seva modalitat. És realment un “problema” per aquells que opten per les lletres, aquests joves, ja no faran més ciències, així queden exclosos en un futur de qualsevol opció relacionada amb la ciència. Ja no s’hi podran reenganxar, no entendran el llenguatge ni tampoc la base matemàtica o física del que s’explica.
Com a segona causa trobaríem que tradicionalment no s’ha invertit en investigació i recerca des de l’administració pública, però és que a més amb els 8 anys de govern del Partit Popular s’ha anat enrere. Si a Espanya ja s’invertia poc, el PP no va donar ajudes, no va promoure beques per als investigadors, no va donar cap mena de suport a les empreses; sinó que encara hi va estar posant traves: no va permetre la investigació amb cèl•lules mare, no va desbloquejar la situació dels estudiants de doctorat i post-doctorat, va permetre la fuga de cervells, etc. I és que tot això, el fet que des de les institucions no es cregui realment en la recerca i en la ciència, fa que la investigació quedi desprestigiada socialment. Per una família no és rentable que el seu fill o filla es dediqui a la ciència, és un sacrifici massa costós i que se li digui a un jove amb certes aspiracions cap a la ciència que així no es guanyarà bé la vida o que haurà de marxar d’Espanya. Per tant, les famílies tampoc ho aconsellen als seus fills/filles. Dedicar-se a la ciència és viure permanentment en la incertesa laboral i professional del teu futur, no saps què passarà amb tu quan s’acabi la teva beca o el teu projecte.
Tercera i darrera causa que hi veig, tornant a agafar el fil del principi de l’article. És una causa que podria ser conseqüència de les dues anteriors. El que ja he dit en els paràgrafs anteriors es podria resumir en un “problema” estructural, tenim una societat que no ha tingut una educació científica (als 16 anys la majoria ja no ha tornat a tocar la ciència per res) i, després desprecien la ciència degut al seu propi desconeixement.
I ara, és clar, toca parlar de solucions; toca veure com podríem intentar solucionar aquest decalaix. Per començar, tots els alumnes de batxillerat haurien de cursar com a assignatures troncals algunes matèries de ciències; com són les matemàtiques, la física o la biologia. D’aquesta manera no perdrien el contacte amb les ciències tant aviat, a més de poder-se recol•locar fàcilment si a l’acabar el batxillerat així ho prefereixen. Però això, no pot no anar acompanyat de polítiques de recerca i desenvolupament científiques des dels poders públics a tots els nivells (ajuntaments, diputacions, generalitat, estatal, etc.). S’han d’impulsar beques, premis a diversos nivells (treballs de recerca de batxillerat, ESO, universitats, etc.), incentius a les empreses, entre d’altres. Per últim, jo proposo fer difusió de la ciència als mitjans de comunicació d’una forma amena.
Carmen Aguilar Gurrieri
Secretària d'Acció Polística JSC Mataró
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada