1. Mobilitat en TP
1.1 Els principals elements generadors de mobilitat juvenil a la nostra comarca són:
• En primer lloc, les universitats, els joves que decideixen cursar estudis universitaris a la nostra comarca generalment han de desplaçar-se diàriament, fins a Barcelona , fins a Girona o bé fins a Cerdanyola del Vallés, principalment, i entre d’altres nuclis universitaris de menor importància.
• En segon lloc, la intercomunicació dels diferents nuclis urbans amb la capital de comarca, Mataró. Aquesta mobilitat és generada per la necessitat de molt joves de desplaçar-se per realitzar estudis de tots els nivells, per manca de determinats serveis al seu municipi o bé, per altres necessitats, com per exemple l’oci nocturn.
• En tercer lloc la nostra realitat geogràfica, la proliferació de petits municipis a molt poca distància fa que es generin amb més facilitat relacions comercials i per tant mobilitat de treballadors joves.
• En quart lloc la intercomunicació d’aquells municipis o zones més allunyades (separades), amb els seus respectius nuclis urbans de referència, els quals disposen de la totalitat o part de serveis dels quals no disposen en els seus, un exemple ben clarificador seria la comunicació de la vila de Premià de Dalt amb la de Premià de Mar.
• En cinquè lloc i molt important element generador de mobilitat és la intercomunicació dels diferents municipis amb els centres d’oci principals que fan servir els joves de la nostra comarca: Mataró, Barcelona i l’Alt Maresme.
• Per últim existeix una necessitat de millorar i potenciar la comunicació del Maresme amb les comarques d’interior sobretot amb el Vallés Oriental, dins de l’anomenat eix Mataró-Granollers.
La cobertura en transport públic d’aquests elements generadors de mobilitat juvenil actualment està parcialment garantida però amb unes condicions mínimes, per tant alguns serveis s’ofereixen però en absolut cobreixen la demanda existent.
1.2 La qualitat del servei de transport públic és diferent en funció del tipus de transport públic al que ens referim:
• En el cas del servei ofert per Renfe Rodalies, hem de dir que en quant a capacitat i freqüència ofereix un servei regular, fins a Mataró, sempre i quan no es produeixi cap problema tècnic, que desafortunadament són molt freqüents, causats pel mal estat de la infraestructura ferroviària de la línia Maresme. Tot el servei ofert de Mataró fins a Tordera és força pèssim, especialment en el tram situat a partir d’Arenys de Mar, a causa de la poca freqüència de pas, bàsicament. Hem de recordar que des d’Arenys fins a Tordera, únicament existeix una única via, cosa que limita molt la mobilitat ferroviària en aquesta zona.
• El Maresme pateix els efectes de la configuració radial de les línies ferroviàries de rodalies de Renfe. Es començarà a trencar aquesta realitat gràcies al projecte de línia orbital, que servirà per comunicar les principals ciutats de la corona metropolitana de Barcelona i permetrà facilitar la mobilitat entre els diversos territoris de l’àrea metropolitana.
• En el cas del servei ofert per les diferents companyies de bus, hi ha diferents valoracions. La percepció general és que funcionen d’una forma regular aquelles que són utilitzades per fluxos de gent més importants i per tant mantenen una posició consolidada, exemples clarificadors serien Mataró Bus, Casas en el seu servei Maresme-Barcelona, ara bé, aquells serveis oferts en aquells trajectes o rutes que no existeix un flux massiu, el servei és realment dolent en la majoria dels cassos, per tant en bus hem de garantir un servei mínim i de qualitat dins dels possibles.
• Un cas especial a comentar seria la línia de bus que connecta Mataró amb l’Universitat Autònoma de Barcelona, que diàriament fan servir molts estudiants de la comarca. Aquest servei s’ofereix per part d’una companyia privada, i és en condicions generals, bastant deficient, tant en les seves freqüències de pas, com en els preus del servei, com en l’estat dels propis autobusos.
A la comarca del Maresme no existeix cap modalitat més de transport públic.
1.3 Respecte els preus, el Maresme gaudeix dels títols resultants de l’ integració tarifària dels Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Aquesta representa un estalvi efectiu entre els usuaris habituals d’aquests serveis, de totes formes pels ciutadans que utilitzen de forma rutinària aquests serveis encara resulta molt cara, especialment en quant a la franja d’edat juvenil, per la que resulta del tot inviable. Existeix una modalitat de títol, que ja coneixem, però considerem que no és adequada i insuficient per la necessitat que pretén cobrir. És a dir, pensem que s’han de millorar les modalitats de títols de transport oferts i crear alguns de nous que proposin la consecució d’un nou model. Pel que respecta als títols simples, no integrats, creiem que tenen un cost equilibrat ja que estan pensats per a un ús esporàdic del servei.
2.Mobilitat a peu
2.1 La comarca del Maresme té una realitat física bastant uniforme en el seu conjunt. Especialment en la línia de costa, els termes urbans es troben gairebé unificats els uns dels altres, sobretot a la zona del mig i baix Maresme. Aquesta realitat física conseqüentment ens porta a establir relacions socials conjuntes entre poblacions, per tant la mobilitat a peu entre poblacions és força habitual. Però existeix un problema en aquest sentit, sovint els passos establerts no estan adaptats per a la circulació de persones, sinó només de vehicles. Per tant s’ha de treballar per unificar de forma efectiva els camins o vies per vianants en tot aquest conjunt de poblacions. Per altra banda, hem de dir que el passeigs marítims intermunicipals pal·lien, en part, aquestes situacions.
En segon lloc, seria necessari convertir en una realitat el projecte de pacificar l’actual N-II al seu pas per gran part d’aquests municipis, ja que aquesta via esdevindria el pas de vianants per excel·lència entre els diferents pobles. Aquesta idea ja s’ha començat a portar a terme a Mataró i a alguns altres municipis, a través de l’instal·lació de semàfors, rotondes per regular millor el trànsit i passos adequats per vianants.
Pel que fa a les característiques del traçat urbà, generalment és força satisfactori i adaptat per vianants, sempre intentant buscar l’equilibri i una certa sostenibilitat.
Finalment, respecte a la franja d’interior de la comarca, cal dir que no existeixen condicions mínimes o vies adequades per millorar la mobilitat a peu entre municipis. L’interior de la comarca és més rural, i no hi ha continuïtat urbana en el seu conjunt. Sí que existeixen camins rurals destinats al senderisme i l’excursionisme, en un estat de conservació força correcte, especialment pel que fa al Maresme central i a la zona nord de la comarca, ja que aquest àmbit comprèn una part del Parc Natural del Montnegre i el Corredor.
3.Mobilitat en bicicleta
3.1 Tant els carrils-bici com les zones d’utilització compartida de vianants bicicletes, és una realitat molt poc desenvolupada en el nostre medi urbà. Sí que en podem trobar, però els que existeixen no aconsegueixen cobrir suficientment la demanda existent. Tant és així que a les zones compartides dels nuclis urbans més massificats sovint es solen trobar desbordades per l’afluència de ciutadans. És necessari per tant potenciar aquests espais que tant bé és poden adaptar a les característiques del Maresme. Pràcticament no existeixen carrils bici interurbans, que podrien ajudar a interconnectar els nuclis urbans més consolidats i propers entre sí.
3.2 El lloguer de bicicletes no és una pràctica habitual a la nostra comarca, és gairebé inexistent. Després d’una bona adequació del traçat urbà seria un bon servei per potenciar la seva utilització.
4.Mobilitat en vehicle privat i foment del cotxe elèctric
4.1 El vehicle privat és un dels principals mitjans de transport a la comarca, tant per desplaçar-se entre els diferents municipis com per anar a Barcelona, Granollers o Girona, que són els principals nuclis urbans de fora de la comarca als quals es produeixen desplaçaments de forma diària. Les carreteres principals són la C-32 i la N-II, que vertebren tota la comarca en paral•lel a la costa i fins a Barcelona, i la C-60, que connecta amb el Vallés Oriental i per tant, també amb l’AP-7.
4.2 Al llarg de la comarca, existeixen tres peatges, que serveixen per regular els fluxos de transport i mobilitat al llarg del territori. Aquests peatges actuen com a mesura per dissuadir els transports de mercaderies al seu pas pel Maresme, fomentant que en el trajecte Barcelona-França, aquests no passin per l’interior de la comarca, sinó pel Vallés fent servir l’AP-7. En aquest sentit, entenem que aquesta ha de ser la principal funció dels peatges, i per tant, és necessari establir algun tipus de mecanisme que permeti obtenir descomptes en els peatges pels residents a la comarca.
4.3 Al Maresme no existeix cap punt de recàrrega elèctrica de vehicles. Caldria fomentar-ne la creació per tal d’impulsar l’adquisició d’aquest tipus de vehicle, que fa servir una font d’energia més sostenible que els tradicionals combustibles fòssils.
4.4 L’utilització de cotxes compartits és una realitat puntual però fins ara, impulsada només per l’iniciativa privada, ja sigui per desplaçar-se per motius laborals, per estudis o per centres d’oci. Tot i així trobem que l’administració hauria de ser la responsable de potenciar aquesta pràctica, per exemple, a través de descomptes en els peatges per als que facin servir aquesta modalitat de desplaçament.
5.Intermodalitat
5.1 La connexió entre els diferents modes de transport per la realitat i les possibilitats actuals de la nostre comarca és bastant adequada, els principal transports públics molt sovint es troben entrellaçats, per tant permet fer un transport de manera eficient i pràctica. Pel que fa al transport en vehicle privat també és bastant òptim l’entrellaçat de les principals vies existents i generalment és força pràctica. Sí que existeix un dèficit en la inexistència de zones de lloguer de bicicletes al costat dels principals transports, això impedeix el desplaçament en bici d’una forma còmoda i eficient.
5.2 Les zones d’aparcament al voltant de les zones de transport públic existeixen però no disposen de la suficient capacitat com per absorbir tota la demanda existent, i això acaba provocant que s’utilitzi més el vehicle privat.
2ª Part. Gestió feta per la Generalitat i les diferents administracions per tal de millorar la mobilitat.
La principal tasca feta per la Generalitat i altres administracions a la comarca del Maresme té a veure amb el plantejament de futur sobre com ha de ser la mobilitat al conjunt del territori. En aquest sentit, el Pla Territorial Metropolità és una important eina de futur sobre la que s’han de treballar les polítiques de mobilitat al Maresme.
Els principals avenços i gestions en aquest sentit, són la definició de la línia de tren orbital feta pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques i el traspàs a la Generalitat de la N-II al seu pas pel Maresme fet pel Govern de l’Estat. Aquests són dos elements de futur prou importants que serviran per redibuixar la configuració de la comarca en els propers anys.
En un altre àmbit, i com a iniciativa sorgida des del propi territori, cal parlar sobre l’eix Mataró-Granollers, un projecte encetat pels Ajuntaments d’aquestes dues ciutats i que vol potenciar les sinérgies conjuntes que com a territoris ofereixen el Maresme i el Vallés Oriental. Dins dels aspectes que es contemplen en aquest sentit, també s’inclouen millores en les connexions amb transport públic entre ambdues ciutats i com a conseqüència, entre ambdós territoris.
I finalment, en un altre sentit, en els últims anys també s’han fet importants inversions per part del Govern de l’Estat en la xarxa ferroviària, especialment pel que fa a la millora de la xarxa d’estacions de Renfe. Respecte a aquest àmbit, s’ha impulsat millores especialment a l’Alt Maresme.
3ª Part. Propostes: què hem de fer en el futur per solucionar aquests problemes de mobilitat juvenil.
Millorar de forma urgent les infraestructures de RENFE rodalies en la línea del Maresme - Barcelona ja que esdevé el mitjà de transport més utilitzat pels ciutadans, posant especial atenció a la zona de l’Alt Maresme, amb el desdoblament de la via del tren a partir d’Arenys de Mar i impulsant la línia de tren orbital, per afavorir l’interconnexió amb la resta de territoris de la corona metropolitana.
Ampliar l’horari de prestació de servei de RENFE rodalies en línea del Maresme- Barcelona de la següent manera:
1.1 Els principals elements generadors de mobilitat juvenil a la nostra comarca són:
• En primer lloc, les universitats, els joves que decideixen cursar estudis universitaris a la nostra comarca generalment han de desplaçar-se diàriament, fins a Barcelona , fins a Girona o bé fins a Cerdanyola del Vallés, principalment, i entre d’altres nuclis universitaris de menor importància.
• En segon lloc, la intercomunicació dels diferents nuclis urbans amb la capital de comarca, Mataró. Aquesta mobilitat és generada per la necessitat de molt joves de desplaçar-se per realitzar estudis de tots els nivells, per manca de determinats serveis al seu municipi o bé, per altres necessitats, com per exemple l’oci nocturn.
• En tercer lloc la nostra realitat geogràfica, la proliferació de petits municipis a molt poca distància fa que es generin amb més facilitat relacions comercials i per tant mobilitat de treballadors joves.
• En quart lloc la intercomunicació d’aquells municipis o zones més allunyades (separades), amb els seus respectius nuclis urbans de referència, els quals disposen de la totalitat o part de serveis dels quals no disposen en els seus, un exemple ben clarificador seria la comunicació de la vila de Premià de Dalt amb la de Premià de Mar.
• En cinquè lloc i molt important element generador de mobilitat és la intercomunicació dels diferents municipis amb els centres d’oci principals que fan servir els joves de la nostra comarca: Mataró, Barcelona i l’Alt Maresme.
• Per últim existeix una necessitat de millorar i potenciar la comunicació del Maresme amb les comarques d’interior sobretot amb el Vallés Oriental, dins de l’anomenat eix Mataró-Granollers.
La cobertura en transport públic d’aquests elements generadors de mobilitat juvenil actualment està parcialment garantida però amb unes condicions mínimes, per tant alguns serveis s’ofereixen però en absolut cobreixen la demanda existent.
1.2 La qualitat del servei de transport públic és diferent en funció del tipus de transport públic al que ens referim:
• En el cas del servei ofert per Renfe Rodalies, hem de dir que en quant a capacitat i freqüència ofereix un servei regular, fins a Mataró, sempre i quan no es produeixi cap problema tècnic, que desafortunadament són molt freqüents, causats pel mal estat de la infraestructura ferroviària de la línia Maresme. Tot el servei ofert de Mataró fins a Tordera és força pèssim, especialment en el tram situat a partir d’Arenys de Mar, a causa de la poca freqüència de pas, bàsicament. Hem de recordar que des d’Arenys fins a Tordera, únicament existeix una única via, cosa que limita molt la mobilitat ferroviària en aquesta zona.
• El Maresme pateix els efectes de la configuració radial de les línies ferroviàries de rodalies de Renfe. Es començarà a trencar aquesta realitat gràcies al projecte de línia orbital, que servirà per comunicar les principals ciutats de la corona metropolitana de Barcelona i permetrà facilitar la mobilitat entre els diversos territoris de l’àrea metropolitana.
• En el cas del servei ofert per les diferents companyies de bus, hi ha diferents valoracions. La percepció general és que funcionen d’una forma regular aquelles que són utilitzades per fluxos de gent més importants i per tant mantenen una posició consolidada, exemples clarificadors serien Mataró Bus, Casas en el seu servei Maresme-Barcelona, ara bé, aquells serveis oferts en aquells trajectes o rutes que no existeix un flux massiu, el servei és realment dolent en la majoria dels cassos, per tant en bus hem de garantir un servei mínim i de qualitat dins dels possibles.
• Un cas especial a comentar seria la línia de bus que connecta Mataró amb l’Universitat Autònoma de Barcelona, que diàriament fan servir molts estudiants de la comarca. Aquest servei s’ofereix per part d’una companyia privada, i és en condicions generals, bastant deficient, tant en les seves freqüències de pas, com en els preus del servei, com en l’estat dels propis autobusos.
A la comarca del Maresme no existeix cap modalitat més de transport públic.
1.3 Respecte els preus, el Maresme gaudeix dels títols resultants de l’ integració tarifària dels Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Aquesta representa un estalvi efectiu entre els usuaris habituals d’aquests serveis, de totes formes pels ciutadans que utilitzen de forma rutinària aquests serveis encara resulta molt cara, especialment en quant a la franja d’edat juvenil, per la que resulta del tot inviable. Existeix una modalitat de títol, que ja coneixem, però considerem que no és adequada i insuficient per la necessitat que pretén cobrir. És a dir, pensem que s’han de millorar les modalitats de títols de transport oferts i crear alguns de nous que proposin la consecució d’un nou model. Pel que respecta als títols simples, no integrats, creiem que tenen un cost equilibrat ja que estan pensats per a un ús esporàdic del servei.
2.Mobilitat a peu
2.1 La comarca del Maresme té una realitat física bastant uniforme en el seu conjunt. Especialment en la línia de costa, els termes urbans es troben gairebé unificats els uns dels altres, sobretot a la zona del mig i baix Maresme. Aquesta realitat física conseqüentment ens porta a establir relacions socials conjuntes entre poblacions, per tant la mobilitat a peu entre poblacions és força habitual. Però existeix un problema en aquest sentit, sovint els passos establerts no estan adaptats per a la circulació de persones, sinó només de vehicles. Per tant s’ha de treballar per unificar de forma efectiva els camins o vies per vianants en tot aquest conjunt de poblacions. Per altra banda, hem de dir que el passeigs marítims intermunicipals pal·lien, en part, aquestes situacions.
En segon lloc, seria necessari convertir en una realitat el projecte de pacificar l’actual N-II al seu pas per gran part d’aquests municipis, ja que aquesta via esdevindria el pas de vianants per excel·lència entre els diferents pobles. Aquesta idea ja s’ha començat a portar a terme a Mataró i a alguns altres municipis, a través de l’instal·lació de semàfors, rotondes per regular millor el trànsit i passos adequats per vianants.
Pel que fa a les característiques del traçat urbà, generalment és força satisfactori i adaptat per vianants, sempre intentant buscar l’equilibri i una certa sostenibilitat.
Finalment, respecte a la franja d’interior de la comarca, cal dir que no existeixen condicions mínimes o vies adequades per millorar la mobilitat a peu entre municipis. L’interior de la comarca és més rural, i no hi ha continuïtat urbana en el seu conjunt. Sí que existeixen camins rurals destinats al senderisme i l’excursionisme, en un estat de conservació força correcte, especialment pel que fa al Maresme central i a la zona nord de la comarca, ja que aquest àmbit comprèn una part del Parc Natural del Montnegre i el Corredor.
3.Mobilitat en bicicleta
3.1 Tant els carrils-bici com les zones d’utilització compartida de vianants bicicletes, és una realitat molt poc desenvolupada en el nostre medi urbà. Sí que en podem trobar, però els que existeixen no aconsegueixen cobrir suficientment la demanda existent. Tant és així que a les zones compartides dels nuclis urbans més massificats sovint es solen trobar desbordades per l’afluència de ciutadans. És necessari per tant potenciar aquests espais que tant bé és poden adaptar a les característiques del Maresme. Pràcticament no existeixen carrils bici interurbans, que podrien ajudar a interconnectar els nuclis urbans més consolidats i propers entre sí.
3.2 El lloguer de bicicletes no és una pràctica habitual a la nostra comarca, és gairebé inexistent. Després d’una bona adequació del traçat urbà seria un bon servei per potenciar la seva utilització.
4.Mobilitat en vehicle privat i foment del cotxe elèctric
4.1 El vehicle privat és un dels principals mitjans de transport a la comarca, tant per desplaçar-se entre els diferents municipis com per anar a Barcelona, Granollers o Girona, que són els principals nuclis urbans de fora de la comarca als quals es produeixen desplaçaments de forma diària. Les carreteres principals són la C-32 i la N-II, que vertebren tota la comarca en paral•lel a la costa i fins a Barcelona, i la C-60, que connecta amb el Vallés Oriental i per tant, també amb l’AP-7.
4.2 Al llarg de la comarca, existeixen tres peatges, que serveixen per regular els fluxos de transport i mobilitat al llarg del territori. Aquests peatges actuen com a mesura per dissuadir els transports de mercaderies al seu pas pel Maresme, fomentant que en el trajecte Barcelona-França, aquests no passin per l’interior de la comarca, sinó pel Vallés fent servir l’AP-7. En aquest sentit, entenem que aquesta ha de ser la principal funció dels peatges, i per tant, és necessari establir algun tipus de mecanisme que permeti obtenir descomptes en els peatges pels residents a la comarca.
4.3 Al Maresme no existeix cap punt de recàrrega elèctrica de vehicles. Caldria fomentar-ne la creació per tal d’impulsar l’adquisició d’aquest tipus de vehicle, que fa servir una font d’energia més sostenible que els tradicionals combustibles fòssils.
4.4 L’utilització de cotxes compartits és una realitat puntual però fins ara, impulsada només per l’iniciativa privada, ja sigui per desplaçar-se per motius laborals, per estudis o per centres d’oci. Tot i així trobem que l’administració hauria de ser la responsable de potenciar aquesta pràctica, per exemple, a través de descomptes en els peatges per als que facin servir aquesta modalitat de desplaçament.
5.Intermodalitat
5.1 La connexió entre els diferents modes de transport per la realitat i les possibilitats actuals de la nostre comarca és bastant adequada, els principal transports públics molt sovint es troben entrellaçats, per tant permet fer un transport de manera eficient i pràctica. Pel que fa al transport en vehicle privat també és bastant òptim l’entrellaçat de les principals vies existents i generalment és força pràctica. Sí que existeix un dèficit en la inexistència de zones de lloguer de bicicletes al costat dels principals transports, això impedeix el desplaçament en bici d’una forma còmoda i eficient.
5.2 Les zones d’aparcament al voltant de les zones de transport públic existeixen però no disposen de la suficient capacitat com per absorbir tota la demanda existent, i això acaba provocant que s’utilitzi més el vehicle privat.
2ª Part. Gestió feta per la Generalitat i les diferents administracions per tal de millorar la mobilitat.
La principal tasca feta per la Generalitat i altres administracions a la comarca del Maresme té a veure amb el plantejament de futur sobre com ha de ser la mobilitat al conjunt del territori. En aquest sentit, el Pla Territorial Metropolità és una important eina de futur sobre la que s’han de treballar les polítiques de mobilitat al Maresme.
Els principals avenços i gestions en aquest sentit, són la definició de la línia de tren orbital feta pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques i el traspàs a la Generalitat de la N-II al seu pas pel Maresme fet pel Govern de l’Estat. Aquests són dos elements de futur prou importants que serviran per redibuixar la configuració de la comarca en els propers anys.
En un altre àmbit, i com a iniciativa sorgida des del propi territori, cal parlar sobre l’eix Mataró-Granollers, un projecte encetat pels Ajuntaments d’aquestes dues ciutats i que vol potenciar les sinérgies conjuntes que com a territoris ofereixen el Maresme i el Vallés Oriental. Dins dels aspectes que es contemplen en aquest sentit, també s’inclouen millores en les connexions amb transport públic entre ambdues ciutats i com a conseqüència, entre ambdós territoris.
I finalment, en un altre sentit, en els últims anys també s’han fet importants inversions per part del Govern de l’Estat en la xarxa ferroviària, especialment pel que fa a la millora de la xarxa d’estacions de Renfe. Respecte a aquest àmbit, s’ha impulsat millores especialment a l’Alt Maresme.
3ª Part. Propostes: què hem de fer en el futur per solucionar aquests problemes de mobilitat juvenil.
Millorar de forma urgent les infraestructures de RENFE rodalies en la línea del Maresme - Barcelona ja que esdevé el mitjà de transport més utilitzat pels ciutadans, posant especial atenció a la zona de l’Alt Maresme, amb el desdoblament de la via del tren a partir d’Arenys de Mar i impulsant la línia de tren orbital, per afavorir l’interconnexió amb la resta de territoris de la corona metropolitana.
Ampliar l’horari de prestació de servei de RENFE rodalies en línea del Maresme- Barcelona de la següent manera:
- De diumenges a dijous ampliar el servei amb la mateixa freqüència actual fins a 23:30 direcció Barcelona.
-Divendres i dissabtes ampliar el servei en freqüència cada 15 minuts de les 23 a 00 hores ambdues direccions en els trajectes (Barcelona – Mataró, Mataró – Barcelona), i ampliar el servei en freqüència d’una hora durant la resta de les nits.
Atendre la necessitat de la construcció d’un baixador a la zona entre l’estació de Premià de Mar i de Vilassar de Mar, al seu pas per Premià de Mar.
Augmentar el servei d’autobusos direcció Barcelona – Mataró i Mataró – Barcelona, amb una freqüència de 20 minuts a les hores puntes, i ampliació de les parades on encara no arriba el servei a Mataró i el Baix Maresme ja que es correspon amb una zona molt superpoblada.
Augmentar el servei d’autobusos entre Barcelona i els municipis de l’Alt Maresme, tant en freqüències com en nombre de parades. També s’ha d’establir un servei d’autobusos regular entre l’Alt Maresme i Girona, especialment amb l’aeroport i amb l’Universitat de Girona.
Renovació d’autobusos, freqüència i parades a tota la comarca del servei que s’ofereix de transport fins la UAB.
Ampliació de la freqüència dels bussos nit a tota la comarca del Maresme. Creació d’un bus nit intern a Mataró en horari de cap de setmana.
Reiterar en la necessitat de posar en marxa les obres del tren orbital, especialment imprescindible per a la comunicació entre les comarques del Maresme i el Vallès, encara que també pel que fa a la resta de la corona metropolitana. Mentre aquest projecte no sigui una realitat, cal oferir aquest servei a través d’una oferta de autobusos ampliant així la freqüència dels serveis ja existents.
Respecte el sistema integrat de tarifes del Sistema Metropolità de Barcelona (TMB), creiem fermament en una modificació del sistema per zones, ja que l’actual sistema és injust degut a que la diferència existent en preu no correspon a les distàncies recorregudes. Creiem que una bona solució seria establir els preus en relació al quilometratge recorregut.
En relació al sistema tarifari creiem també imprescindible la creació d’un nou títol de caràcter anual que es caracteritzi per tindre un preu molt més reduït a l’actual per tal de potenciar l’ús del transport públic de forma continuada a un preu molt ajustat, de manera que esdevingui el principal mètode de mobilitat, fomentant el transport públic.
Cal replantejar la política de peatges al conjunt de la comarca, aplicant descomptes als residents a la comarca. Els descomptes es poden estructurar en base a diversos criteris, com per exemple la freqüència de pas, el nombre de persones que transporti el vehicle o el nivell d’emissions del cotxe o del vehicle privat.
Volem posar especial èmfasi en l’execució del projecte de eliminar la N-II al seu pas pel Maresme ja que reportaria molts beneficis pels municipis pels que travessa, com establir la mateixa com una via integrada en l’entramat urbà dels municipis i un passeig marítim que serveixi de connexió entre aquells municipis que geogràficament és troben units i necessiten d’aquesta connexió per poder fer els trajectes a peu i en bicicleta. Aquesta remodelació de l’actual N-II ha d’anar acompanyada de la creació d’una nova carretera que vertebri la mobilitat interior de la pròpia comarca, entre els municipis. Hauria de ser una carretera amb les suficients connexions i rotondes com per atendre les necessitats de tots els municipis, i hauria de estar ubicada en paral·lel a la costa, i a prop de la franja d’interior de la comarca.
Creació a nivell comarcal d’un sistema similar al ja aplicat a Barcelona com és el bicing, per tal de que la seva utilització sigui a nivell urbà i interurbà, al mateix temps que es posa en marxa una xarxa comarcal de carrils bici. Un servei que es desenvolupi en funció a les necessitats dels seus usuaris i la realitat geogràfica, és a dir, que es porti a terme en aquells indrets on realment sigui factible com a projecte de futur.
Ampliació i creació d’aparcaments gratuïts a les zones properes dels transports públics freqüentats (estacions i parades d’autobusos).
