Una Nau Jove

A partir d'aquest cap de setmana, els mataronins per fi podrem gaudir de la posada en marxa de la Nau Gaudí, amb els seus singulars arcs parabòlics, les façanes de vidre i la resta d'elements que ara per fi llueixen després d'un llarg procés de rehabilitació. Un procés que no ha sigut gens fàcil, com ho demostren els anys de durada de les obres, i que ha patit un bon nombre d'entrebancs i ensurts. Però com deia al principi, per fi ja la tenim aquí.

Des del meu punt de vista resulta destacable i agradable que el govern de la ciutat hagi decidit que aquest espai emblemàtic vagi destinat a cobrir algunes de les principals necessitats dels joves de Matarò com són la formació i l'assessorament laboral, a més de situar-hi un telecentre que disposarà de 32 ordinadors per connectar-se a internet. La posada en marxa d'aquest nou equipament juvenil demostra que aquest govern creu en els joves i en resoldre els seus problemes, així com també en la reducció de la bretxa digital.

I no és tracta només de que es posi en marxa un nou equipament juvenil, sinò de que aquest equipament sigui ben visible, conegut i reconegut. Sovint, són molts els joves que no saben on han d'adreçar-se o a on han de dirigir-se per accedir a determinats serveis. Crec que la singularitat de la Nau Gaudí, unida a la seva situació propera al centre de la ciutat no provocarà aquest efecte i que seran molts els joves que podran aprofitar i trobar respostes en aquest espai, que serà útil i funcional. Un espai que obrirà cada dia i que cada dia estarà ple de vida.

Però la Nau Gaudí no ha de ser només un equipament juvenil, ja que també ha d'aportar valor al conjunt del valor patrimonial històric i arquitectònic de Mataró. Per això, l'Ajuntament la inclourà en la ruta modernista de la ciutat per tal de permetre que tots aquells interessats en l'obra d'Antoni Gaudí la puguin visitar. I és que estem parlant de la única nau industrial que encara es conserva d'aquest geni de l'arquitectura modernista. I a més, l'amplitut de la nau hauria de permetre que amb la distribució adequada també s'hi puguin instal·lar diferents exposicions obertes al públic en l'horari de funcionament del servei, així com també preveure un espai del que els ciutadans i les entitats de la ciutat puguin disposar lliurement per a fer-hi activitats, conferències, actes diversos... configurant així un conjunt dinàmic a nivell social i cultural.

Per tant, el projecte combina elements diversos alhora que importants: l'aposta pels joves, l'assessorament laboral, el respecte pel patrimoni, la funció formativa, la recuperació d'un espai per a la ciutadania, l'accés a les tecnologies de la informació, la promoció de la ciutat... en definitiva, el projecte converteix la vella nau de la Cooperativa Obrera Mataronense en una nova nau posada al dia i integrada en la ciutat en què vivim. La converteix en una Nau Jove.

Javier Naya

Primer Secretari de la JSC Mataró

Ana Barrera a l'Espai Cerdanyola

Dimecres 17 de setembre de 2008 a les 19:00 h.

Ana Barrera, a l'Espai Cerdanyola del PSC.

La regidora de Joventut i Dona atendrà els ciutadans/es al Passeig Ramon Berenguer, 89, de Mataró.
L'Espai Cerdanyola del PSC és al Passeig Ramon Berenguer, 89, de Mataró.

Mataró Bus: Línia 1 (Plaça Andalusia), aparcament a l'antic solar dels Bombers o al Parc de Cerdanyola.

Discurs conjunt del PSC i la JSC en l'ofrena floral a Rafael Casanovas

Un any més, quan s’aproximen les dades de la Diada de Catalunya, una part de la ciutadania i diverses corrent d’opinió manifesten les seves propostes de model de celebració d’aquesta diada.

Per a uns, aquesta celebració hauria de tenir un caràcter exclusivament festiu, celebració que correspon a una societat lliure i democràtica.

Per a altres, aquestes dades ens han d’esperonar a un augment de les revindicacions de la nostra societat, per tal d’aconseguir una Catalunya amb més capacitat d’autogestió.

Al meu entendre, les dues opcions no haurien de ser totalment contraposades.

La nostra societat necessita projectes unitaris, no solament per defensar els seus projectes socials, lingüístics, culturals, polítics... Sinó també per establir la estratègia de relacions i negociacions amb la resta de les administracions amb les que convivim.

Tots estem cridats a enfortir el projecte d’una Catalunya rica i plena del segle XXI.

Remigio Herrero

Doble rasero en el bando conservador

Hay que tener mucho sentido del humor y bastante más cara dura para afirmar esto:

"Los republicanos acusan a los medios de querer "destruir" la candidatura de Palin"

Sin embargo, no hace mucho que los medios se hacían eco de la campaña de difamación a la que estaba siendo sometido Obama por parte de los conservadores. Vamos que a Dios rogando y con el mazo dando.

Sin duda son este tipo de cosas las que más me encienden del mundo conservador: una falta absoluta de coherencia. Cuando interesa, son unos superdemócratas que defienden la libertad de expresión con una vehemencia inusitada. Cuando no, censuran, ocultan y son completamente opacos. Son económicamente liberales, pero cuando las cosas van mal, allí ha de ir el estado a poner el dinero de todos los contribuyentes para solventar sus problemas. Hacen y deshacen a su manera, y encima dan lecciones de moralidad, alardeando de rectitud.

Falsa moneda y doble moral. Y sin embargo, la opinión pública le perdona esto y mucho más. ¿Realmente somos tan ciegos?

Una creacionista como candidata a la vicepresidencia de los USA

De ser cierta la noticia, realmente los Estados de Unidos de Norte América tienen un verdadero problema. Ahora que virar hacia una economía en el conocimiento es el objetivo de un gran número de países, que McCain seleccione a una creacionista como candidata a vicepresidenta, me revuelve el estómago y me genera una profunda decepción. Siento lástima por los norteamericanos.

Los creacionistas niegan que el hombre venga del mono (teoría de la evolución) y se aferran a la idea de que Dios creó al hombre. En definitiva, una verdadera aberración. Un bofetón a la ciencia, y al mundo de la cultura en general (hay que decir que hay teólogos serios por el mundo). Lamentable, deleznable, deplorable y aún así me quedo corto.

Me pregunto, si estás son las personas que han de dirigir el mundo. Quitaremos a unos ciegos ensimismados en su propio ego por otros iguales. Las mismas políticas interiores y exteriores: crisis para el norteamericano de clase media y baja por un lado, desórdenes mundiales aquí y allá: Georgia, Iraq, Paquistán, etc.

Ser conservador o ser progresista son opciones legítimas por igual, pero al menos, los primeros se podrían esforzar en buscar candidatos con unas mínimas nociones de cómo funciona el mundo, que sepan interpretar y leer la realidad correctamente. ¿Es esto pedir demasiado?