Entre el 4 i 7 de juny d’aquest any 2009 es celebraran eleccions a tota Europa per renovar el Parlament Europeu. El 7 de juny és el dia que els catalans i catalanes estem cridats a votar i és imprescindible una àmplia participació, no només per demostrar que creiem en el projecte europeu, sinó també per canviar de color Europa i aconseguir una majoria socialista que permeti construir una Europa de progrés i que garanteixi els drets socials.
Per tant, ens trobem davant el repte de la mobilització, i sobretot de la mobilització de la gent d’esquerres. Sembla que no siguem conscients, però la realitat és que el 70% de les nostres polítiques es decideixen en les eleccions europees: el transport, la construcció de noves carreteres, les garanties del que consumim, la protecció del medi ambient, l’educació, etc.
Tot i així al Parlament Europeu, tal com succeeix a gran part dels països del continent, hi ha una majoria de dretes. Aquesta dreta, que ha provocat la crisi actual, és la que més es resisteix a articular una acció coordinada i conjunta de la Unió Europea. Perquè aquesta dreta és la que ha defensat la desregulació, la llibertat absoluta del mercat, la reducció de la intervenció pública i de la protecció social, mantenir el rigor salarial pels treballadors i la precarietat de les relacions laborals. Per això és necessari una majoria progressista, per donar una resposta a la crisi que no signifiqui un retrocés en els drets socials guanyats després de molts anys de lluita.
Perquè ja hem patit el que significa una majoria conservadora i el que pot arribar a fer. Permetre la jornada laboral de 65 hores ens hauria portat dos-cents anys enrere, i gràcies a la defensa aferrissada que l’eurodiputat socialista Alejandro Cercas i a la gran mobilització social, aquesta eurodirectiva va poder ser aturada. Però això no significa que no es torni a intentar, o que no s’intenti retallar en un futur els drets socials.
Només una àmplia majoria d’esquerres pot garantir que això no succeeixi i que avancem cap a una Europa social, i no només cap a una Europa basada en el mercat.
Així, les votacions en clau interna no tenen sentit. El vot de càstig motivat per una determinada conjuntura domèstica pot tenir conseqüències inesperades durant els propers anys. No oblidem que escollim l’Europarlament per cinc anys, i les decisions que prengui no poden dependre de l’estat d’ànim cap a un Manifest-programa electoral 2009 determinat govern en el moment de la votació. Pensem en quina Europa volem i en qui la ha de construir.
Així, des de la Joventut Socialista de Catalunya hem establert cinc eixos prioritaris per fer d’Europa una Europa on imperin els valors i solucions progressistes, i no l’egoisme, la insolidaritat i les retallades socials. D’aquesta manera, el gran objectiu ha de ser la lluita contra la crisi econòmica apostant per la competitivitat, la qualitat del treball i una reforma del sistema financer. I aquesta lluita contra la crisi no pot significar una retallada dels drets socials, sinó que hem de garantir els drets dels treballadors, de l’educació, dels immigrants, de les dones... per fer una Europa dels drets i no de les dretes.
També cal que per fer una Europa realment democràtica necessitem unes institucions que siguin també el més democràtiques possibles, per això volem una reforma completa de les mateixes perquè el vot dels ciutadans tinguin un poder real. Finalment, no ens oblidem de la necessitat de construir una Europa sostenible per garantir el nostre futur i el de les generacions futures, i aprofitar la força que tenim per tal de fer del món un lloc en pau, just i solidari, ja que el nostre benestar no es pot entendre sense un benestar global.
Per tant, ens trobem davant el repte de la mobilització, i sobretot de la mobilització de la gent d’esquerres. Sembla que no siguem conscients, però la realitat és que el 70% de les nostres polítiques es decideixen en les eleccions europees: el transport, la construcció de noves carreteres, les garanties del que consumim, la protecció del medi ambient, l’educació, etc.
Tot i així al Parlament Europeu, tal com succeeix a gran part dels països del continent, hi ha una majoria de dretes. Aquesta dreta, que ha provocat la crisi actual, és la que més es resisteix a articular una acció coordinada i conjunta de la Unió Europea. Perquè aquesta dreta és la que ha defensat la desregulació, la llibertat absoluta del mercat, la reducció de la intervenció pública i de la protecció social, mantenir el rigor salarial pels treballadors i la precarietat de les relacions laborals. Per això és necessari una majoria progressista, per donar una resposta a la crisi que no signifiqui un retrocés en els drets socials guanyats després de molts anys de lluita.
Perquè ja hem patit el que significa una majoria conservadora i el que pot arribar a fer. Permetre la jornada laboral de 65 hores ens hauria portat dos-cents anys enrere, i gràcies a la defensa aferrissada que l’eurodiputat socialista Alejandro Cercas i a la gran mobilització social, aquesta eurodirectiva va poder ser aturada. Però això no significa que no es torni a intentar, o que no s’intenti retallar en un futur els drets socials.
Només una àmplia majoria d’esquerres pot garantir que això no succeeixi i que avancem cap a una Europa social, i no només cap a una Europa basada en el mercat.
Així, les votacions en clau interna no tenen sentit. El vot de càstig motivat per una determinada conjuntura domèstica pot tenir conseqüències inesperades durant els propers anys. No oblidem que escollim l’Europarlament per cinc anys, i les decisions que prengui no poden dependre de l’estat d’ànim cap a un Manifest-programa electoral 2009 determinat govern en el moment de la votació. Pensem en quina Europa volem i en qui la ha de construir.
Així, des de la Joventut Socialista de Catalunya hem establert cinc eixos prioritaris per fer d’Europa una Europa on imperin els valors i solucions progressistes, i no l’egoisme, la insolidaritat i les retallades socials. D’aquesta manera, el gran objectiu ha de ser la lluita contra la crisi econòmica apostant per la competitivitat, la qualitat del treball i una reforma del sistema financer. I aquesta lluita contra la crisi no pot significar una retallada dels drets socials, sinó que hem de garantir els drets dels treballadors, de l’educació, dels immigrants, de les dones... per fer una Europa dels drets i no de les dretes.
També cal que per fer una Europa realment democràtica necessitem unes institucions que siguin també el més democràtiques possibles, per això volem una reforma completa de les mateixes perquè el vot dels ciutadans tinguin un poder real. Finalment, no ens oblidem de la necessitat de construir una Europa sostenible per garantir el nostre futur i el de les generacions futures, i aprofitar la força que tenim per tal de fer del món un lloc en pau, just i solidari, ja que el nostre benestar no es pot entendre sense un benestar global.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada