L'oposició i el fenomen "Nimby"

En els darrers anys, els que ens agrada seguir d'aprop la política i participar-hi activament hem tingut l'ocasió de conèixer el significat del terme "Nimby", format per les sigles de l'expressió anglesa "Not In My Back Yard". El terme fa referència a l'actitud o la reacció que a vegades es produeix entre alguns ciutadans com a resposta per l'ubicació en el seu entorn immediat d'alguna activitat o instal·lació que es percep com a perillosa o incòmoda.

Per tal d'assegurar una bona convivència i un correcte funcionament, els nostres pobles i ciutats precisen de determinats equipaments que segurament no resulten del tot amables pel veïns que viuen al seu entorn més proper. Ningú qüestionarà, per exemple, que al món en què vivim són necessàries les deixalleries, les presons o les centrals energètiques. El que sí que qüestionaran alguns serà l'ubicació d'aquestes, ja que normalment tothom vol viure a casa seva amb el màxim de tranquil·litat i de comoditat, gaudint dels beneficis que suposa que la ciutat o la zona on vivim disposi de determinats serveis, però sense haver-ne de patir les conseqüències més molestes d'aquests. Un altre exemple, més proper i bastant clarificador en aquest sentit, és el servei de recollida d'escombraries i l'ubicació dels contenidors, ja que tothom vol poder llençar la brossa a la vora del seu domicili, però ningú vol que hi hagi contenidors a la porta de casa, per les olors i les molèsties de sorolls que provoca el camió de la brossa quan passa de nit a buidar-los.

D'exemples en trobaríem molts i ben variats però al darrere de l'efecte "Nimby", que té un origen lògic en la voluntat de les persones de gaudir de més benestar, sempre ha d'haver-hi un important esforç de gestió i explicació per part de l'administració, que es precisament la responsable de vetllar per la bona convivència, per la qualitat i per l'ordenació de l'espai públic. Bàsicament, es tracta d'entendre que en una ciutat, cada barri i cada carrer té unes determinades particularitats, uns avantatges i uns prejudicis que el fan únic i especial. I que precisament la suma de totes aquestes particularitats són les que defineixen una ciutat en el seu conjunt. Dit d'una altra manera, cal que tothom tingui algun prejudici per tal de que al mateix temps tothom pugui gaudir d'una ciutat o d'un poble com cal.

Aquesta seria una altra part d'aquell famós eslògan que l'alcalde Baron, a Mataró, va popularitzar al poc temps d'arribar a l'alcaldia: "Que tot Mataró sigui Mataró". En aquell moment, l'alcalde ho deia en referència a la qualitat de vida de tots els barris de la ciutat, en positiu, i crec que també ho podríem aplicar per referir-nos als detalls no tan bons de cada part de la ciutat. Uns detalls que de mica en mica, amb voluntat ferma es van solventant i resolent per avançar pas a pas cap a una Mataró que sigui millor per a tots i totes.

Escric això avui perquè el debat que ahir es va produir al Ple Municipal sobre la polèmica pel trasllat d'un centre de menors al barri del Pla d'en Boet m'ha fet pensar en el famós fenomen "Nimby", i en com alguns polítics irresponsables se'n volen aprofitar per generar sensació d'inseguretat als veïns d'un barri, per criminalitzar a menors que pateixen una situació personal difícil i per intentar desgastar al Govern Municipal. Entenc en part la reacció dels veïns, però no compartiré mai l'actuació del cap del grup del Partit Popular de Mataró, que enlloc de fer pedagogia explicant als veïns que els joves del centre no són conflictius ni delinqüents en potència ni res que s'hi assembli, ha volgut generar alarma social al barri, tot per intentar aconseguir un grapat de vots.

No és la primera vegada que a Mataró veiem actituds irresponsables per part de grups de l'oposició a costa de qüestions que afecten a la gent jove. Ja l'any passat vam viure una situació similar, autènticament "Nimby", arrel de la voluntat del Govern Municipal per construir noranta habitatges de lloguer per a joves a Figuera Major. Arrel d'aquell episodi, va ser Convergència i Unió la que va voler argumentar que el Pacte Local per l'Habitatge, que posava les bases i les condicions per desenvolupar una política d'habitatge que ajudés als joves de Mataró que volen marxar de casa, no servia per res i s'havia de refer.

En definitiva, i ja per acabar, el fenomen "Nimby" és una cosa, l'oportunisme polític és una altra i la responsabilitat una altra de molt diferent. I a Mataró, l'oposició demostra viure bàsicament de l'oportunisme i d'aprofitar-se de qualsevol qüestió per rascar vots, encara que sovint això vagi en prejudici dels joves de la nostra ciutat.

JAVIER NAYA