Parlem del TECNOCAMPUS

Alícia Romero, presidenta del Tecnocampus ens explica quins beneficis aportarà el Parc a Mataró i al Maresme però sobretot, als seus estudiants.

ESTUDIS

Quins estudis s’impartiran nous i quins ja es cursaven a la ciutat i han estat traslladats?

Aquest curs s’impartirà de nou el Grau d’Infermeria. És la primera titulació que realitzem en l’àmbit de salut després de la creació aquest any 2010 de l’Escola Superior de Ciències de la Salut.

La resta de graus, tant els que s’estudiaven a l’EUPMT com a l’EUM es traslladen al nou edifici del Tecnocampus, al polígon del Rengle. Són turisme, direcció d’empreses i gestió de la innovació, mitjans audiovisuals, mecatrònica, informàtica i telemàtica.

Per tant, totes les titulacions universitàries del Tecnocampus s’estudiaran al nou edifici universitari.

Quin aforament d’alumnes tenen els nous estudis i quin increment de capacitat han experimentat els ja existents?

Aquest curs 2010-11, i sense tenir en compte la matrícula del setembre, hem tingut un augment del 37% en la matrícula dels estudis que ja impartíem al Tecnocampus. Si comptem també el grau d’infermeria, l’augment és del 72%. Un augment molt significatiu en relació als darrers cursos acadèmics.

Pel què fa a Infermeria, les places ofertades eren 80 però finalment hem matriculat, fins al moment, 99 estudiants.

De quines universitats depenen els estudis? (Com s’ha arribat a l’acord entre les diferents universitats per englobar-les en aquest projecte?)

Els estudis de turisme, direcció d’empreses i gestió de la innovació i infermeria estan adscrits a la Universitat Pompeu Fabra, i la resta a la Universitat Politècnica de Catalunya. Ja fa molts anys, des dels inicis dels estudis que es tenen aquests acords. Perquè els estudis siguin oficials han d’estar adscrits a universitats públiques i les nostres adscripcions són una realitat des dels inicis dels centres.

Quines millores gaudiran els alumnes que ja cursaven els estudis que s’han traslladat en aquest campus?

Personalment, crec que la millora més important és que estudiaran dins un Parc en el què conviuen el món de la universitat, l’empresa i la recerca. El coneixement i l’empresa estaran en constant relació i això afavorirà la competitivitat de les empreses i la dels alumnes (beques de col·laboració, pràctiques...) A més, inicien el curs acadèmic en un nou edifici, en una nova infraestructura dotada dels millors serveis. Un campus en el què compartiran aules els estudiants dels 8 graus, dels 2 màsters i els que realitzin diversos postgraus, fent una massa crítica de més de 1250 alumnes.

Què ofereix el Tecnocampus als joves?

El Tecnocampus ofereix quelcom imprescindible per als joves: coneixement. És importantíssim que els joves es formin. La formació és una garantia per aconseguir ser una persona més ocupable i així trobar feina. Per tant, podem afirmar que el coneixement, la possibilitat d’aprendre i de créixer professional i personalment és el més important que el Tecnocampus oferirà als joves que s’acostin a realitzar els estudis que oferim.

A més, els nostres estudis tenen tres eixos bàsics: la internacionalització, la professionalització i l’emprenedoria. Aquests són aspectes que potenciem als nostres centres universitaris i que ens diferencien de la resta.

Els nous alumnes en general d’on provenen? (Comarcal, provincial…)

La major part dels nostres alumnes provenen de la pròpia ciutat de Mataró, del Maresme, Vallès Oriental, la Selva i el Barcelonès Nord.

S’ha pensat ja, en la possibilitat de la creació d’una residència d’estudiants pels alumnes de fora la comarca?

Sí, hi estem treballant perquè en sigui una realitat el proper curs 2011-12

Empresa innovació i investigació

És sabut que el campus serà la seu de moltes empreses de base tecnològica que ja funcionen a l’actualitat, quina és la capacitat exacta d’empreses?

És difícil donar una xifra ja que depèn dels metres que necessiti cada una d’elles, però estarem a l’entorn de les 75 amb 12.000m2.

Quins requisits se’ls demana per poder establir-se?

Amb la tasca de comercialització que estem desenvolupant anem a buscar empreses innovadores i tecnològiques. És el perfil que ens interessa potenciar.

Quins beneficis els representa enquadrar-se de forma conjunta al campus?

A les empreses els interessa, sobretot, situar-se al costat de la Universitat per diversos motius: facilitat de fer recerca/investigació, relació amb els alumnes i possibilitat d’aconseguir becaris o estudiants en pràctiques. Però també els hi interessa molt ubicar-se dins un parc com el nostre ja que això suposa possibilitat de fer xarxa entre tots els actors del parc, no només el món universitari, és a dir, altres empreses, el centre tecnològic Cetemmsa, emprenedors, etc. I tenir la possibilitat de recerca de finançament específic per a empreses que estan ubicades en un parc reconegut com el Tecnocampus.

De forma general aquestes empreses què ofereixen? Són empreses que han esdevingut punteres i si ho són a quin nivell (internacional, local...)?

Hi ha diversos tipus d’empreses, en general, són empreses tecnològiques i innovadores. Algunes es van crear a l’entorn de l’IMPEM i han anat creixent, i altres vénen d’altres punts del territori català cercant la ubicació en un parc.

Per altre banda també coneixem l’existència d’una incubadora d’empreses de base tecnològica, quantes empreses n’hi podran formar part?

Hi ha 800m2 d’incubadora per a empreses innovadores, no només tecnològiques, per tant, hi cabran unes 25 empreses.

Es preveuen ajudes econòmiques, subvencions? I ajudes no econòmiques, més bé de caire logístic?

El suport que donem a aquestes empreses és divers. Per una banda, oferim un preu de lloguer durant 3 anys, per sota mercat facilitant la seva instal·lació. Per l’altra oferim programes diversos de formació, assessorament, cooperació, finançament etc... de forma gratuïta. I comptem amb tècnics experts que els hi donen suport constament.

Quins beneficis es pensa que puguin tindre aquelles noves activitats empresarials que comencin a caminar en les noves infraestructures?

Com ja he dit abans, el fet d’estar dins un Parc genera diversos beneficis relacionats amb la xarxa d’actors que conviuen: emprenedors, empresaris, talent, estudiants, investigadors, qualitat de vida. Aquests elements són claus per aquelles activitats empresarials que s’instal·lin al Tecnocampus.

Quins requisits es demanaran per accedir-hi i en cas de limitacions que puguin sorgir quins barems es faran servir per escollir els projectes a establir-se?

Per les empreses de la incubadora demanem projectes empresarials innovadors, que siguin viables i tinguin algun element diferenciador. Hi ha un equip de tècnics que ho analitza per decidir sobre la seva capacitat per instal·lar-se o no-

Ens podries aclarir el concepte de preincubadora? La creació de la preincubadora sembla un encert dins de la conjuntura del nou campus, quin suport rebran els estudiants per part del personal docent alhora de posar en funcionament els seus projectes? De quins recursos econòmics rebran els projectes? Quin procediment es farà servir per filtrar els millors?

La preincubadora és un recurs que varem posar en marxa fa 2 anys. Consisteix en analitzar si el projecte final de carrera que ha de realitzar tot estudiant té possibilitat d’esdevenir un projecte empresarial. I per això, posem a disposició dels estudiants un espai propi dins l’edifici de la universitat i tècnics d’empresa a la seva disposició per analitzar les possibilitats de negoci que té el projecte. Ens sembla que és una manera de potenciar l’emprenedoria i afavorir el naixement de negocis dins la universitat.

FUNDACIÓ TCM- AUDIOVISUALS

Explica una mica el projecte de la Nau Minguell?

La Nau Minguell és una infraestructura del Tecnocampus que hem posat en marxa per fomentar i potenciar la indústria cultural i audiovisual. És una antiga nau tèxtil rehabilitada per PUMSA que tindrà diversos usos. Per una banda, s’hi podran instal·lar empreses del sector audiovisual o cultural, i per l’altra es podran testejar nous productes amb tot el material audiovisual instal·lat en el Medialab de la nau. En definitiva, un espai per a la creació cultural i audiovisual amb el suport d’una infraestructura de primer ordre.

Fins ara hem estat parlant de temes molt relacionats amb el camp d’estudis d’enginyeries i audiovisuals, hem parlat de les millores i el nou futur que Mataró els brinda amb aquest nou projecte, els altres col·lectius d’estudiants (infermeria, ADE...) també gaudiran de tantes avantatges com els d’enginyeries, o en aquest cassos només és limitat a la realització dels estudis i les típiques borses de treball posteriors?

Durant tota l’entrevista m’he estat referint a TOTS els estudis, no només als d’enginyeria i audiovisuals. Tots els estudiants del Tecnocampus gaudiran dels mateixos serveis, sense distincions.

Generals:

Quins fruits s’espera obtindre d’aquest projecte conjunt?

És difícil poder donar una resposta concreta a aquesta pregunta. El Parc Tecnocampus Mataró-Maresme té com a missió facilitar el canvi de model econòmic del nostre territori basant-lo més en el coneixement i la innovació. El nostre repte és que els estudiants del Tecnocampus retornin el coneixement adquirit a les aules en forma de noves empreses que s’instal·lin en el territori o en talent que injectin en empreses consolidades. L’objectiu és crear més empreses innovadores i que les existents puguin ser més competitives. Els fruits els veurem a mig termini amb indicadors de qualitat en relació a aquests elements.

Fins quin punt penses que pot repercutir el nou projecte als ciutadans de la ciutat i de la comarca?

En primer lloc, crec que pot haver un sentiment d’orgull per comptar en aquest territori amb un projecte tan ambiciós com el Tecnocampus. Per altra banda, crec que de manera indirecta, si som capaços de canviar el nostre model econòmic, la comarca gaudirà de millor qualitat de vida, en tots els sentits.

Quin paper desenvoluparà el nou projecte a nivell empresarial, quines expectatives es tenen?

El Tecnocampus ha de permetre fomentar l’emprenedoria a les aules i aquest fet hauria de significar més empreses creades a l’entorn del talent i el coneixement. Hem d’aconseguir que el món universitari s’acosti a les empreses per afavorir la investigació i la recerca aplicada amb l’objectiu de que esdevinguin més competitives.

Crec que el Tecnocampus ha de ser un espai de trobada, l’ecosistema de la innovació, l’entorn més idoni per crear sinergies entre els diversos actors que conformen aquest ecosistema.

En xifres econòmiques es tenen alguns indicis del que pot representar l’establiment del nou Tecnocampus a Mataró? Per altre banda és evident que serà un punt generador de nous llocs de treball, una molt bona notícia per a la conjuntura actual, de quants llocs estem parlant?

A partir de l’1 d’octubre, al Tecnocampus hi conviuran unes 2000 persones. Aquesta xifra creiem que creixerà fins els 3000 en pocs mesos. És difícil donar una xifra de quants llocs de treball nous generarà perquè depèn també de les empreses que s’hi instal·lin. El què està clar és que el Tecnocampus generarà una dinàmica econòmica positiva que comportarà la creació de més empreses i conseqüentment, més llocs de treball.

Nou Pla Jove per Mataró

Parlem amb la regidora de joventut i dona de l’Ajuntament de Mataró, Ana María Barrera, sobre la recent posada en marxa del nou Pla Jove de la ciutat.

Per què sorgeix el Pla Jove? I quína vigència tindrà?

El pla antic 2004-2008 va arribar a la seva finalització i varem començar un periòde primer d’anàlisis de l’antic pla per poder començar a fer la diagnosis per començar a el·laborar el nou pla, i prenen com a model a seguir per la seva el·laboració el pla nacional de joventut de Catalunya, que és la secretaria general de joventut l’encarregada d’impulsar totes les accions que conté el pla nacional.

Principals objectius del pla jove?

En líneas generals, el pla jove està dividit en Quatre objectius principals;

1. Garantir la igualtat d’oportunitats dels joves en l’accés als recursos socials, polítics, econòmics i culturals necessaris per exercir la ciutadania.

2. Fomentar la participación dels joves en la construcción de proyectes col·lectius mitjançant una política activa de dinamització que, a més de facilitar la seva presència en la vida pública de la ciutat, generi espais de relació i intercanvi en la gestió cuotidiana dels interessos juvenils.

3. Donar desposta a les necessitats específiques dels nois i nois, facilitant la seva autonomia per tal que es puguin emancipar en les millors condicions.

4. Posar a l’abast dels i les joves els recursos perquè siguin subjecte d’innovació a la ciutat, i contribueixin a la cohesió social de forma activa.

Quíns àmbits d’actuació té el Pla Jove? I quínes accions hi ha dintre de cada àmbit?

El Pla Jove de Mataró recull 136 actuacions estructurades en els eixos de; Salut, Habitatge, Ocupació, Educació, Cultura, Esport i Oci, Mobilitat, Informació, Associacionisme, Participació i interlocuació.

Primer, la creació de l’oficina d’emancipació juvenil, aquesta oficina és un servei adreçat exclusivamente als joves de entre 16 i 29 anys que el que fa és dotar de recursos als joves, recursos informatius, perquè es puguin emancipar. En aquesta oficina hi ha 4 assessories que tenen a veure amb els àmbits més importants per l’emancipació, habitatge, salut, ocupació i formació. Aquesta oficina és l’encarregada de quan el jove té qualsevol dubte alhora de fer qualsevol procés per aconseguir la seva autonomia el que fa és donar-li assessorament i acompanyament en aquest jove en la seva necessitat. Per exemple en habitatge, si aquest jove requereix o necessitat que se l’informi d’algun tràmit o de la borsa de lloguer jove no només obtindrà información sinó que també obtindre un assessorament i una orientación, a més a més aquest asesor li farà un acompanyament o seguiment per poder resoldre la seva inquietud o necessitat.

Aquesta oficina encara no s’ha creat, aquests oficines formen part o depenen de la secretaria general de joventut en el Maresme no hi ha cap oficina d’aquest tipus, hi ha una en el Vallès Oriental i a nivell municipal hi ha la de Sabadell però nosaltres volem que mataró sigui una referència de l’emancipació però que dongui cobertura a tota la comarca. Aquest projecte està previst que es pugui realitzar en breu.

Per altra banda, un altre projecte molt important i quedona desposta a una de les demandes que fan més els joves és tenir informació de tot allò que ofereix l’ajuntament adreçat als joves i a m´s a més que sigui una informació de qualitat el que hem volgut començar a desenvolupar són les oficines d’informació virtual, són uns quioscos que volem començar a instalar per tota la ciutat on tothom pugui visualitzar l’informació del web municipal, el que fem això és acostar l’informació als ciutadants en aquest cas als joves de laciutat, amb aquest quiosco també es podran fer tràmits és a dir qualsevol gestió que es pot fer des del web municipal, l’única ventatge és que hi ha en comptes qu el el jove s’hagi de desplaçar a les dependencias municipals o que no disposi d’un ordenador amb Internet, perquè no quedi cap joves sense accés a l’informació.

Un altre projecte que creiem i pensum que necessita aquesta ciutat és una residència d’estudiants, hem de ser conscients que amb la creació del Tecno-Campus vindran molts joves a estudiar i formar-se a la nostre ciutat, joves del Maresme però a més a més joves d’altres comarques com del Vallès. Llavors nosaltres hem d’oferir un espai on aquests joves puguin allotjar-se a un preu ajustat a les possibilitats redundes dels joves, per tant la residència d’estudiants és un dels proyectes més potents que tenim en el Pla Jove.

Un altre projecte que pensum que és prou important, és dotar el jove de recursos pq pugui ser autonom en la nostre societat, és començar a estimular tot el tema de l’emprenadoria, fent cursos informatius i d’assessorament als instituts i en aquells establiments on els joves siguin usuaris. Perque pensem que fomentar l’emprenadoria dels joves és la millor manera d’ajudar-los a crear-se un futur per si mateixo.

Recerca d’habitatges buits, avui dia els joves volen emancipar-se però en el mercat privat veiem que els preus dels habitatges són molt alts i també veiem que els recursos dels que desposa l’administració cada cop són menys pq vivim en una situación socioeconòmica complicada i posar a l’abast dels joves pisos de protecció oficial és complicat i llavors la recerca d’habitatges buits per poder-los posar dins de la borsa de lloguer. L’administració media amb el propietari de manera que ens estalbiem molts intermediàris pel mig que poden encarir el preu dels pisos.

Quína inversió rebrà el Pla durant els tres anys de vigència?

Pels propers tres anys s’han programat 136 actuacions amb un pressupost municipal de 2.771.588 €. Sense comptar amb les subvencions que s’otorgaran des de la diputación de Barcelona i de la Secretaria General de joventut, per actuacions concretes.

Quín procés es va seguir per l’elaboració del Pla Jove?

El pla jove s’ha elaborat en tres fases diferenciades . En primer lloc s’ha realitzat la fase de diagnosis, on s’estudia la realitat dels joves de Mataró i es detecten les principals mancances i necessitats que tenen, a traves d’una visualització de tots els serveis i actuacions que esposen trobar a Mataró i que van adreçats a la población jove. Com a resultat, es redacta un document de conclusió de la diagnosis, que ha servit de punt de partida per dissenyar tant els objectius generals com els específics i les actuacions que se’n deriven.

La segona fase ha estat l’anomenada Fase de Disseny, on s’estableixen els objectius i actuacions a realitzar en els propers anys. S’ha treballat de forma interdepartamental per tal que totes les regidories implicades col·laboressin en el Disney de les actuacions que s’adrecen als joves. En aquest sentit, no només el Servei de Joventut i Dona serà responsable de treballar per assolir els objectius i actuacions planificats sinó que estaran implicats gairebé la totalitat de serveis i departaments de l’Ajuntament.

La darrera fase ha estat la d’aportacions dels grups polítics municipals i de les entitats membres del Consell Municipal de Joventut.

Còm serà el seguiment i l’evaluació del pla?

La diferència en aquest tema amb l’àntic pla, és que abans l’evaluació es feia al terminar la seva vigència i aquest nou pla serà evaluat anualmente durant els Quatre anys de la seva existència. Això permet que el pla estigui adaptat sempre a la realitat i pugui ser modificat pq s’adapti a les necessitats de cada moment.

L’avaluació es farà amb el Condell municipal de joventut qu està integrat per 21 entitats associatives del municipi i a part hem creat una comissió de seguiment que és interdepartamental és a dir, que està formada per representats de tots els serveis i departaments que es contemplen en el pla jove. Aquesta comissió és reunirà cada sis mesos amb la coordinación del servei de joventut.

La JSC del Maresme proposa Mohamed Belkaid per anar a les llistes al Parlament

Mohamed Belkaid és; llicenciat en medicina, primer secretari de l’agrupació de Mataró de la JSC i membre actiu en diverses associacions.

El primer secretari de l’agrupació va ser escollit pel Consell de Federació dels i les joves socialistes de la comarca, per tal de ser proposat per anar a les llistes socialistes de cara a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

La proposta de la JSC Maresme serà elevada al Consell de Federació del PSC del Maresme, que tindrà lloc el proper dimecres 8 de setembre, per tal de ser ratificada juntamente amb els candidats propis del partit.

L'oposició i el fenomen "Nimby"

En els darrers anys, els que ens agrada seguir d'aprop la política i participar-hi activament hem tingut l'ocasió de conèixer el significat del terme "Nimby", format per les sigles de l'expressió anglesa "Not In My Back Yard". El terme fa referència a l'actitud o la reacció que a vegades es produeix entre alguns ciutadans com a resposta per l'ubicació en el seu entorn immediat d'alguna activitat o instal·lació que es percep com a perillosa o incòmoda.

Per tal d'assegurar una bona convivència i un correcte funcionament, els nostres pobles i ciutats precisen de determinats equipaments que segurament no resulten del tot amables pel veïns que viuen al seu entorn més proper. Ningú qüestionarà, per exemple, que al món en què vivim són necessàries les deixalleries, les presons o les centrals energètiques. El que sí que qüestionaran alguns serà l'ubicació d'aquestes, ja que normalment tothom vol viure a casa seva amb el màxim de tranquil·litat i de comoditat, gaudint dels beneficis que suposa que la ciutat o la zona on vivim disposi de determinats serveis, però sense haver-ne de patir les conseqüències més molestes d'aquests. Un altre exemple, més proper i bastant clarificador en aquest sentit, és el servei de recollida d'escombraries i l'ubicació dels contenidors, ja que tothom vol poder llençar la brossa a la vora del seu domicili, però ningú vol que hi hagi contenidors a la porta de casa, per les olors i les molèsties de sorolls que provoca el camió de la brossa quan passa de nit a buidar-los.

D'exemples en trobaríem molts i ben variats però al darrere de l'efecte "Nimby", que té un origen lògic en la voluntat de les persones de gaudir de més benestar, sempre ha d'haver-hi un important esforç de gestió i explicació per part de l'administració, que es precisament la responsable de vetllar per la bona convivència, per la qualitat i per l'ordenació de l'espai públic. Bàsicament, es tracta d'entendre que en una ciutat, cada barri i cada carrer té unes determinades particularitats, uns avantatges i uns prejudicis que el fan únic i especial. I que precisament la suma de totes aquestes particularitats són les que defineixen una ciutat en el seu conjunt. Dit d'una altra manera, cal que tothom tingui algun prejudici per tal de que al mateix temps tothom pugui gaudir d'una ciutat o d'un poble com cal.

Aquesta seria una altra part d'aquell famós eslògan que l'alcalde Baron, a Mataró, va popularitzar al poc temps d'arribar a l'alcaldia: "Que tot Mataró sigui Mataró". En aquell moment, l'alcalde ho deia en referència a la qualitat de vida de tots els barris de la ciutat, en positiu, i crec que també ho podríem aplicar per referir-nos als detalls no tan bons de cada part de la ciutat. Uns detalls que de mica en mica, amb voluntat ferma es van solventant i resolent per avançar pas a pas cap a una Mataró que sigui millor per a tots i totes.

Escric això avui perquè el debat que ahir es va produir al Ple Municipal sobre la polèmica pel trasllat d'un centre de menors al barri del Pla d'en Boet m'ha fet pensar en el famós fenomen "Nimby", i en com alguns polítics irresponsables se'n volen aprofitar per generar sensació d'inseguretat als veïns d'un barri, per criminalitzar a menors que pateixen una situació personal difícil i per intentar desgastar al Govern Municipal. Entenc en part la reacció dels veïns, però no compartiré mai l'actuació del cap del grup del Partit Popular de Mataró, que enlloc de fer pedagogia explicant als veïns que els joves del centre no són conflictius ni delinqüents en potència ni res que s'hi assembli, ha volgut generar alarma social al barri, tot per intentar aconseguir un grapat de vots.

No és la primera vegada que a Mataró veiem actituds irresponsables per part de grups de l'oposició a costa de qüestions que afecten a la gent jove. Ja l'any passat vam viure una situació similar, autènticament "Nimby", arrel de la voluntat del Govern Municipal per construir noranta habitatges de lloguer per a joves a Figuera Major. Arrel d'aquell episodi, va ser Convergència i Unió la que va voler argumentar que el Pacte Local per l'Habitatge, que posava les bases i les condicions per desenvolupar una política d'habitatge que ajudés als joves de Mataró que volen marxar de casa, no servia per res i s'havia de refer.

En definitiva, i ja per acabar, el fenomen "Nimby" és una cosa, l'oportunisme polític és una altra i la responsabilitat una altra de molt diferent. I a Mataró, l'oposició demostra viure bàsicament de l'oportunisme i d'aprofitar-se de qualsevol qüestió per rascar vots, encara que sovint això vagi en prejudici dels joves de la nostra ciutat.

JAVIER NAYA